Quin és el futur dels llibres?

Més enllà del caràcter romàntic, i en ocasions pràctic, que encara tenen els llibres en paper, ningú dubta ja que el futur dels llibres és digital.

És possible, com ha passat amb altres àmbits, que durant molts anys convisqui un mercat híbrid (digital i analògic alhora), però no és d’estranyar que es repeteixi en els propers anys el tancament de llibreries mítiques, incapaces d’adaptar-se a la revolució actual dels continguts i també de lluitar contra les grans multinacionals.

Segons el primer estudi del sector a Espanya, al darrer trimestre de 2012 l’oferta de llibres digitals a Espanya ja suposava un 22% del total, un 13% més que l’any anterior. Segells com B de Books (Ediciones B) ja han arribat a les 200.000 descàrregues, i tot i que encara estem lluny de la maduresa de mercats com l’alemany (7 milions de descàrregues), la tendència és clara.

Així mateix, un estudi de l’editorial infantil Scholastic sobre hàbits de lectura i alfabetització reflecteix que des de 2010 s’ha duplicat el número d’infants d’entre 6 i 17 anys que accedeixen a la lectura en format digital, que ja suposa el 48%. A més la quarta part reconeix llegir més que abans perquè ara resulta més divertit. A això hi ha contribuït l’expansió dels e-readers (amb el Kindle d’Amazon com a gran estandard) però també l’eclosió de les tauletes, amb més capacitats multimèdia.

Nous models de negoci

Tots els qui ja han entès, com passa també amb la premsa en paper, que ja no es pot dependre més del que s’ha fet fins ara, que s’han de buscar noves fórmules, són els qui ara tenen l’empenta per anar més enllà, innovant i liderant una evolució que és imparable.

Així, a més dels e-readers i la seva distribució, s’hi han afegit iniciatives com 24 symbols o Booquo (Círculo de Lectores), coneguts com els Spotify dels llibres. Són plataformes de lectura per subscripció que permeten llegir “al núvol” amb tarifes planes força assequibles.

També tornen a agafar força, gràcies a l’iPad i les tauletes que l’han seguit, els llibres interactius, que en l’àmbit infantil tenen gran èxit perquè permeten dibuixar, jugar, escoltar música, etc. Un exemple són els llibres infantils tàctils en format aplicació que desenvolupa la valenciana Itbook.

En el camp de la promoció, apareixen els booktrailers, vídeos promocionals de llibres que volen aprofitar aquest caràcter cada cop més interactiu dels llibres i l’atractiu que el visionat de vídeos té pels internautes. La valenciana Book Movies TV és un exemple d’aquest model de negoci lligat al llibre digital.

Biblioteques sense llibres?

Seran necessàries les biblioteques en el futur? Encaminats com estem cap a una connectivitat total, fins i tot biològica, és evident que són encara un dels pocs “santuaris” de la cultura i el coneixement generat durant segles, pendent de digitalitzar.
Una paradoxa que xoca amb les grans possibilitats que ofereix l’emmagatzematge digital i que a Texas, als Estats Units, volen canviar amb BiblioTech, el projecte per construir la primera biblioteca sense llibres en paper.

Com serà aquest espai? S’aproparà més a una Apple Store que a una biblioteca tradicional: diverses files de taules amb ordinadors, des dels quals transferir els llibres electrònics en préstec al dispositiu corresponent.

Per acabar: una mica d’humor

Sabíeu que una biblioteca de Sidney ha avisat els seus usuaris que ha traslladat tots els llibre sobre l’ex-ciclista Lance Amstrong a la secció de ficció? D’això se’n diu tenir sentit de l’humor.

Molt lúcid també l’humorista Ferreres, amb aquesta vinyeta que va publicar a El Periódico fa unes setmanes en referència al tancament de la llibreria Catalonia.