Escolta cultura! Podcast vs audioguies
Un dissabte qualsevol decideixes visitar un museu. Un cop dins, el teu fill pregunta: “Això que és? Per a què servia?”. I li dones el fulletó que has agafat a l’entrada. Ell comença a llegir i, per tant, es perd detalls que només es capten amb l’observació directa. Segurament entendrà què era cada peça, però recordarà les seves formes? Els seus colors?
Per absorbir informació visual i no visual és necessari observar i, a la vegada, rebre informació addicional sense desviar la mirada. Com aconseguir-ho? A través del so.
L’audioguia, un format en necessari procés d’evolució
Més enllà del dispositiu utilitzat (uns auriculars facilitats per l’entitat o el telèfon mòbil dels visitants), allò fonamental d’una audioguia és la producció dels seus continguts.
Hem d’oferir al visitant la possibilitat de viure una experiència sonora immersiva quan ens ve a veure. Hem de mantenir viva la seva atenció sense perdre la nostra capacitat de transmetre coneixement de forma rigorosa, i aconseguir que retingui la informació un cop acabada la visita.
1 – Concebre l’audioguia no com un producte sinó com un servei que respongui a les necessitats de l’usuari.
2 – Implicar els experts, els artistes i els comissaris per garantir el rigor del contingut.
3 – Comptar amb un equip de guionistes que domini les tècniques narratives d’storytelling per convertir el recorregut físic en una gran experiència visual i sonora.
4 – Veus de locutors o personatges que, ja sigui mitjançant la teatralització o la narració, connectin amb l’audiència i l’ajudin en la immersió de la història que estem explicant.
5 – Un equip tècnic que pugui enriquir la vivència a través de recreacions, músiques, ambients, efectes de so… El disseny sonor és l’element invisible que arrodonirà tota l’experiència per fer-la creïble, coherent, impactant i atractiva.
Demo pilot teatralitzada on podem conèixer detalls de l’arquitectura de l’edifici i de la història i vivències del matrimoni Milà de la mà de la seva minyona. Escolta sencer el fragment sencer aquí.
A través dels personatges i la recreació sonora d’escenaris del segle IX podem explicar la vida quotidiana, la història i la realitat social d’una època com l’Edat mitjana. Àudios creats per a l’exposició ‘Temps del Romànic. Art, vida i consciència’. Escolta el fragment sencer aquí.
Però… i totes aquelles persones que no ens visiten? Els podem oferir continguts i convertir-los en part de la nostra audiència?
I aquells visitants que volen saber-ne més? Podem fidelitzar-los i que siguin tan públic físic com seguidors virtuals?
Els podcasts culturals, un pas més
El posicionament online de la cultura està en constant evolució. A l’actualitat, la cerca de nous formats ha empès a les entitats culturals de qualsevol àmbit (patrimoni, teatre, arts escèniques, arts visuals, etc.) a posicionar-se com a impulsors de la producció sonora més enllà de la limitació física de les audioguies.
I és aquí, on apareix la producció de podcasts, una manera d’acostar-nos al món cultural més enllà d’una obra o de l’espai físic. En el fons, el podcast ens ofereix la possibilitat de muntar la nostra pròpia petita ràdio amb una audiència global.
A través d’aquest format, podem donar veu a artistes i a experts, analitzar obres d’art, recrear escenes històriques vinculades a monuments, generar debats i reflexió i, fins i tot, transmetre informació transversal i complementaria a l’espai físic d’un museu o monument.
Per iniciar la producció de podcasts cal definir una estratègia basada en les següents preguntes:
1 – Amb qui volem connectar? A un segment d’edat, a un grup social petit però influent en el nostre àmbit?
2 – Què li volem explicar? Quins continguts podem oferir per generar valor als nostres oients desitjats?
3 – Què volem aconseguir? Volem atraure més visitants, divulgar coneixement o potser posicionar la nostra marca en un mercat emergent?
4 – Quin és el format més adequat? Un informatiu, una radionovel·la, una sèrie d’entrevistes, un divulgatiu narratiu? Quin és el to i el pretext narratiu sobre el que girarà la dinàmica del podcast?
5 – Quina serà la seva durada i periodicitat? Farem un podcast temporal sobre un tema concret i conclusiu o crearem un producte sonor que pugui tenir continuïtat en el temps?
Les imatges també són sonores i el so… en 3D!
Les emocions tenen un paper fonamental en la nostra conducta, personalitat i caràcter. El so evoca diversos estats anímics en els éssers humans i que predeterminen la seva manera d’actuar.
Però el so i la música poden anar més enllà de fer-nos sentir feliços o tristos. Ens poden fer sentir protagonistes. I un bon exemple és l’àudio 3D.
Les institucions culturals poden fer un pas més en la digitalització trencant les barreres entre art i espectador. L’àudio 3D crea un efecte atmosfèric, fent arribar el so des de diversos punts, com si estiguéssim immersos dins l’escena sonora i aconseguint una sensació hiperrealista.
Cardiff i Bures són una parella d’artistes canadencs que creen instal·lacions multisensorials i immersives que transporten a l’espectador a dimensions virtuals on es fusionen realitat i ficció.
L’àudio immersiu pot millorar l’experiència d’un àudio llibre perquè permet afegir un paisatge sonor tridimensional.
Agafa els teus auriculars, tanca els ulls i submergeix-te en un capítol del conte “The last night”, de James Salter, o “From the other side of the world”, una història de Patricia Castillo.
L’àudio 3D pot crear experiències tan úniques com la d’assistir a un concert de Queen sense moure’s de casa. Només necessites uns auriculars i aquest enllaç a Youtube.
