Google i les connexions neuronals

Per escriure aquest post he entrat a Google i he introduït termes com “Coneixement, surfejar, Googlejar”.

En primer lloc he pressuposat que algú ja havia escrit sobre aquest tema, que el meu contingut o coneixement no seria en cap cas “inèdit”. Gràcies al SEO, tots accedim a la mateixa informació i en el mateix ordre. Formem part del “ramat digital” que batejava J. Lanier.

Posteriorment he anat entrant d’un resultat a l’altre, llegint el més ràpid possible, evitant aquelles pàgines que trigaven en carregar-se, per trobar ràpid i poder canviar de pàgina encara més ràpid. Sóc una digna rastrejadora o “googlejadora”, un neologisme encara no acceptat que ja s’utilitza a tot arreu.

Només en comptades ocasions he traspassat la pàgina principal dels enllaços consultats. L’important sempre es diu a la home page oi?

Evidentment no he tingut temps de reflexionar, relacionar ni organitzar la informació consultada. Tenia centenars de fonts disponibles però molt poc temps per adquirir o consolidar cap tipus de coneixement.

Fa 20 anys que treballo en el món dels continguts digitals, apostant per la qualitat i la creativitat del contingut, combinada sempre amb la seva adaptació al mitjà online. El contingut, però, el consumim nosaltres, les persones, i els nostres hàbits i capacitats estan canviant de forma imparable.

En un entorn sobresaturat d’informació, la tecnologia i Google en concret potencien les nostres habilitats per explorar, filtrar, per realitzar activitats multi-tasca.

Alhora però, ens tornen cada vegada més dèbils, perquè adormen la nostra curiositat i limiten les nostres capacitats de reflexió, de percepció i en definitiva, d’aprenentatge. Rastregem sense parar, fem un tast de coneixement superficial que es perd quan tanquem el navegador.

El contingut digital ha de ser atractiu i innovador. És l’element que atrau l’usuari, però també el que ha d’estimular les seves connexions neuronals.

A les portes de les vacances, deixar la connectivitat, el SEO i Google a casa i cultivar les nostres sinapsis nervioses pot ser una bona opció i fins i tot…… una idea de negoci.