El ritual començava obrint la funda exterior del disc, traient després la interior i posant la mà amb molt de compte per treure finalment el vinil i dipositar-lo al tocadisc. Després arribava el moment més delicat, quan es feia girar el plat i es posava l’agulla al punt indicat.

Ja no movem l’agulla, ni tan sols premem el play, sinó que el cliquem. Primer va ser el CD, després l’ipod i mp3. Ara amb els serveis de música digital com Spotify, els vinils ja són història. Per què els necessitem si tenim música a la carta quan i on volem?

Amb l’era digital no només els vinils estan desapareixent (s’estan quedant com a patrimoni per a col·leccionistes i hipsters) sinó també l’art de crear portades de disc. On s’ha quedat la competició de les cases discogràfiques per editar la portada més espectacular com a reclam de venda? Recordem algunes de les millors portades de la història.

És cert, ara ja no parem atenció a les portades. Les veiem en digital i en format minúscul i entre llista i llista de reproducció ens passen desapercebudes. Però enlloc d’instal·lar-nos en la nostàlgia, es pot aprofitar l’oportunitat del moment. Aquí tenim alguns exemples de com traslladar un element obsolet com les portades de disc als nous llenguatges digitals i, fins i tot, donar-los una nova utilitat.

La il·lustració de vinils ja no es porta? Aquí una modernització de les portades físiques de disc aplicant realitat augmentada per a l’àlbum 123 Jump! de Jive Talk.

I convertir-les en art? L’artista alemany Felix Neumann, més conegut com Felix Von Liska, ha convertir en gif algunes portades mítiques en el projecte 12 Inch Motion.

Un altre exercici creatiu és el del perfil d’Instagram @albumplusart, que barreja portades de discos amb art clàssic.

Les portades dels vinils eren un element important d’identitat gràfica. Tenien la missió de crear impacte i, alhora, d’anunciar la història que explicava el disc. Elements d’storytelling visual que s’han reconvertit per seguir explicant històries.