I si el mestre del teu fill fos un algoritme?

Aquesta és la “conclusió” extreta de la Jornada #èTIC. El repte era parar-se a pensar el model de societat cap a la que ens dirigim i fins a quin punt les noves tecnologies poden comportar canvis que no siguin del tot positius. Quatre debats al voltant de les TIC i el que representen a nivell social i ètic molt interessants, especialment si treballes amb continguts digitals per a l’àmbit cultural i de l’educació.

La privacitat i l’ús de les dades, Les TIC i la transformació de l’ésser humà, El naixement dels orfes digitals i Som tecnoconscients? són les 4 temàtiques que es van abordar durant la jornada. Gràcies a uns ponents la majoria d’ells excepcionals, es van obrir molts interrogants i gairebé cap es va tancar. Segurament l’objectiu de qualsevol debat, i més sobre ètica, no és arribar a unes conclusions clares, sinó sortir-ne amb uns quants dubtes i replantejaments sobre el quotidià, en aquest cas digital:

1) Enfront la tirania de la connectivitat calen uns nous drets
Si partim de la base que les persones s’han convertit en IPs, en unitats de mercaderia digital, que la vigilància tecnològica és cada cop més eficaç i que per molt que no ho vulguem acabem cedint les dades personals perquè la connectivitat és total, llavors pot ser són necessaris uns drets nous que frenin aquesta tirania.
Cal plantejar-se també si el Dret a la connectivitat hauria de passar a ser un dels drets bàsics de la humanitat.
I des de l’òptica de la Tecno Antropologia, ens estem basant en drets del s. XVIII per regular la tecnologia del s. XXI, i per tant també calen uns drets nous, entre els quals s’hauria de reivindicar el Dret a la innovació.
El que si que està clar és que qualsevol d’aquests drets nous sobre les TIC ha de ser global o no serà. I aquesta globalitat és el principal escull ja a l’hora de definir-los, ja que implica cultures i realitats molt diferents.

2) El valor de la privacitat
Cada cop hi ha més persones que donen menys importància a la seva intimitat en el món virtual que en el món real. Per tant, es poden traslladar els valors reals a la xarxa? Ens calen doncs dues escales de valors?
Segons Francis Pisani, un dels ponents de la jornada, hi ha una realitat analògica i una realitat digital que estan una sobre l’altra i que s’influencien entre si, però que en definitiva són diferents i es podrien regir per valors diferents. El que si que és necessari és aplicar el mateix esperit crític a les dues realitats.

3) L’evolució de l’espècie humana, en mans de les TIC?
El transhumanisme es basa en la idea de millora de les capacitats humanes a nivell físic, psicològic i intel·lectual gràcies a la tecnologia. El Georgia Tech Center for Music Technology ha desenvolupat una pròtesis que permet al bateria Jason Barnes tocar amb tres baquetes simultàniament aconseguint ritmes impossibles.

Els transhumans, doncs,  som ja una realitat, i no hi ha dubte que la tecnologia té efectes sobre l’evolució humana, però el pas següent cap a la posthumanitat i a una nova espècie o subespècie cyborg suposaria un avenç tecnològic tan gran, que segons el Dr. Ramón López de Mántaras és molt improbable. La tecnologia té un límit perquè l’exponencialitat és finita, la velocitat és finita i la llei de Moore també és finita. D’altra banda el cervell és químic, analògic, i el pas d’analògic a digital és impossible amb els ordinadors actuals, caldria que aparegués una tecnologia disruptiva que fes possible una mena de DNA digital, un DNA dels ordinadors.

4) Ampliar la cultura de la millora
Sovint el progrés entès com a millora només es contempla des del punt de vista de l’eficiència o la productivitat, deixant de banda altres factors que impliquen també millorar. Ningú pensa que no s’hagi de millorar, però cal valorar per què i per a què, i és aquí on l’ètica i la moral entren en conflicte amb les anomenades tecnologies exponencials, entre elles les TIC.
El transhumanisme i el posthumanisme es basen en aquesta idea generalitzada de millora, però cal anar en compte perquè es desenvolupen des del paradigma d’una economia de mercat i de neolliberalisme. Ens cal per tant, segons l’Albert Cortina, un humanisme avançat, una ètica global i una tecnologia al servei de l’ésser humà.

5) Som tecnoconscients?
Tal i com ho va plantejar durant el debat el Jesús Martínez Marín, es podria fer una classificació molt representativa de la situació actual en el sentit de la pregunta, entre Zombis Digitals o Il·lustrats Digitals. En qualsevol cas, però, estem en els inicis d’un procés de colonització d’un nou món, amb unes dinàmiques molt diferents de les conegudes fins ara i sense que la història ens pugui servir molt de referent, i la pregunta del Dr. Jordi Adell I si el mestre del teu fill fos un algoritme? de moment encara remou la consciència.