Explicant històries

Llegir, sobre paper o en qualsevol altre suport, ha de ser un plaer. Ja sigui per evadir-nos de la realitat o justament per entendre-la, la lectura i els discursos en general han d’atreure i retenir la nostra atenció.

I amb més raó en el món contemporani, ple d’ofertes, d’estímuls, de pantalles i d’informació que ens assalta en qualsevol lloc i moment. El nostre lector és ara més infidel que mai.

Explicar històries és una fórmula que poques vegades falla (l’èxit dels contes en totes les èpoques i llocs n’és una bona prova). Un recurs gens nou però que segueix captivant tant a lectors com a escriptors.

Inventar històries permet explicar termes generals partint de l’anècdota, de l’acció, del personatge, del misteri… Són moltes les possibilitats que obre un relat. I, gràcies a la tecnologia, són moltes i molt variades les formes de presentar-lo.

Històries de la Història

I què tal fer històries de la Història? Per què no ficar-nos de ple a la pell dels protagonistes? Podem explicar conceptes fonamentals i, potser, poc atractius, a partir d’un bon relat. Una narrativa, no hem oblidar-ho, fidel i rigorosa amb la història (el contrari seria “jugar brut”).

Probablement no hi ha font més prolífica d’anècdotes, d’acció, de personatges o, fins i tot, de misteri que la pròpia Història.

Temps de Romànic… i de romans

Podem il·lustrar el que diem amb dos exemples recents: a l’exposició Temps de Romànic (Palau Robert, Barcelona) diferents personatges “cobren vida” per explicar-nos les seves vides i pensaments. De les seves històries i reflexions personals ens fem una idea molt aproximada del feudalisme o de les principals característiques de l’art romànic, per exemple.

Un altre cas és el del soldat romà que ens parla des del castrum al projecte Romanorum Vita. Seguint el fil dels seus pensaments, coneixem algunes de les característiques del que va ser l’exèrcit més poderós de la seva època: la seva història, la seva forma d’organitzar-se, les seves vestimentes, les seves rutines… I, per què no, podem imaginar-nos també les seves pors o esperances.

L’exposició en si ja ens proposa un viatge en el temps, narrat per diferents personatges que ens guien per una ciutat imperial en els dies de màxima esplendor.

I és que, tal com va dir Jorge Luis Borges, “la Història Universal és la d’un sol home”.