El selecte club d’artistes de Google

És un diumenge a les 22.00 hores i tots els museus estan tancats (almenys els que estan en el meu radi de mobilitat). M’assec al sofà amb el pijama i la meva tablet i em disposo a visitar algunes mostres d’art interessants. Com? A través de la Google Open Gallery, la plataforma que ha llançat Google per crear exposicions virtuals.

Ja coneixíem altres projectes previs –Art ProjectHistoric MomentsWorld Wonders– capitanejats pels principals museus del món. Amb Google Open Gallery s’obren les eines perquè qualsevol artista, galeria, arxiu o museu pugui crear les seves exposicions en línia. Es poden pujar imatges en alta resolució, que el visor permet augmentar fins al mínim detall. Aquestes es poden enriquir amb textos, àudios, vídeos o StreetViews.

De moment funciona en versió beta i cal invitació per participar. Des de Iuris.doc hem col·laborat en la realització de la primera exposició virtual del Museu del Ferrocarril de Catalunya en aquesta plataforma. Es titula “Humo y raíles” y fa un recorregut per la seva col·lecció de locomotores de vapor.

Ja sigui per l’accés restringit o pel seguiment que fa Google Open Gallery de les seves noves exposicions, els exemples que s’hi poden trobar són molt cuidats. Hi ha altres museus com el Belgian Comic Strip Center o el Musée Alsacien de la Ville de Strasbourg. També artistes com Lena Revenko o Bamba Sourang i galeries com Sommer Contemporary Art.

Lena Revenko al Google Open Gallery

Hi ha hagut altres projectes d’exposicions on-line. Ja fa temps que l’art ha sortit de les parets dels museus i s’ha instal·lat molt a gust a la xarxa. Google Open Gallery segurament acabarà centralitzant aquestes iniciatives, ja que ofereix un format especialment pensat per aquesta funció i una interfície totalment intuïtiva. Algun contra? És la translació directa d’una exposició física. Per tant, és lineal i consta de fotografies amb text explicatiu (o algun recurs audiovisual). En aquest sentit, li queda encara recorregut.

Tot i així, aquest exercici de traslladar el patrimoni a Internet sempre és una bona notícia. Digitalitzar, visualitzar i difondre. Tot el que és fer accessible l’art i la cultura és símptoma d’una bona salut com a societat. En cap cas és la fi dels museus, però sí que serveix també per trencar la tirania de l’star-system dels grans museus. A través d’Internet i amb eines com Google Open Gallery els petits museus, les galeries i els artistes desconeguts poden també tenir les seves exposicions, sense invertir grans recursos, però amb possibilitats de trencar temps i fronteres i connectar amb seguidors que no haurien pogut assistir mai a l’exposició física. I menys si són les 22.00 hores d’un diumenge i estan asseguts amb pijama al sofà.