Drones al servei del patrimoni i el turisme

Nascuts en l’entorn militar, i sovint envoltats de polèmica, cada cop són més els usos “civils” que van incorporant els drones (“abellots” en anglès). A continuació analitzem els pros i contres d’aquests aparells aeris no tripulats i teledirigits, i us presentem alguns exemples innovadors en àmbits com el patrimoni i el turisme.

Avantatges de l’ús de drones en l’àmbit patrimonial i cultural:

  • Versatilitat: les dimensions reduïdes permeten l’accés a llocs fins ara gairebé inaccessibles i permeten oferir nous punts de vista.
  • Fiabilitat: cada cop ofereixen més precisió i control i la seva autonomia millora en els nous models.
  • Economia: comparat amb solucions com bastides i/o helicòpters el seu baix cost l’apropa a pressupostos més ajustats, facilitant nous i innovadors usos.
  • Seguretat: facilita l’accés a llocs perillosos, i per tant limita el risc per a les persones.

Tot seguit us presentem alguns exemples vinculats a la conservació, protecció i difusió del patrimoni.

Conservació de la riquesa arqueològica

A Perú l’ús de 9 drones ha permès registrar gairebé el 70% dels jaciments arqueològics del país. Posteriorment s’han elaborat mapes i s’ha recollit informació clau per a la seva protecció i conservació.

Protecció del patrimoni cultural

Al CAAC (Centro Andaluz de Arte Contemporáneo) de Sevilla han provat els drones per a l’accés i visualització de zones de difícil accés per als restauradors.

La mateixa tècnica s’ha utilitzat en l’anàlisi de la muralla romana de Barcelona: els vídeos i les fotografies realitzades per les empreses FlyEquant i Global Cultural Heritage Management han permès determinar amb precisió la topometria, la topografia i l’estructura.

Font: empresa FlyEquant

Promoció turística i cultural

Amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i històric i atraure turistes i ciutadans a un barri allunyat del centre com Nou Barris, l’Ajuntament de Barcelona ha editat 27 vídeos curts gravats a peu de carrer i amb drones.

Tampoc s’escapen de la mirada indiscreta i única d’aquests aparells llocs tan emblemàtics com el Monestir de Poblet, amb l’exemple d’aquest espectacular vídeo realitzat per Joan Lesan, considerat un dels millors pilots de drones de Catalunya.

L’Abadia de Montserrat també té el seu vídeo a vol de drone, fruit d’un projecte pilot de la Generalitat de Catalunya per avaluar l’ús d’aquests dispositius en l’àmbit de l’administració pública.

Finalment, un altre exemple és el programa Déu n’hi dron de 8TV, una mena de “Catalunya des de l’aire” fet amb drones.

Aspectes legals i polèmics a tenir en compte

  • Buit legal: actualment a Espanya la normativa de l’ Agencia Estatal de Seguridad Aérea a àmbits com la recerca, els tractaments aeris fitosanitaris, l’extinció d’incendis, la vigilància aèria i l’ús topogràfic. A més, només es poden utilitzar en zones no poblades o espais interiors, mai en ciutats. Per tant, cal avançar en la regulació de l’ús aquests aparells.
  • Privacitat: no és fàcil controlar aquests aparells ni tampoc saber quines dades recullen des de l’aire. Per això, organismes europeus de protecció de dades estan en ple procés de debat sobre la vulneració a la privacitat que pot suposar l’ús de drones. De moment, se’ls aplica la mateix legislació que als serveis de videovigilància.
  • Seguretat aèria: si es compleixen les prediccions aviat s’omplirà el cel d’aquests aparells. Per tant caldrà regular la seva utilització per no interferir amb altres trànsits aeris.