De l’storytelling a l’storydoing

El món del màrqueting digital i els continguts web evoluciona molt ràpid. Tot just quan un comença a implementar noves eines i idees en les campanyes, apareix una tendència que ens fa replantejar l’estratègia que estem seguint. Així, en ple boom de l’stortytelling, ja tenim un nou concepte: l’storydoing.

Connexió emocional, fidelització de la comunitat

Oblidades ja les xifres de seguidors o fans com a  principal objectiu a les xarxes socials, el que es persegueix en la majoria de projectes és l’engagement, la participació. I una de les “fórmules” de més èxit és l’storytelling, sobretot quan més enllà de la captació es vol crear una connexió constant i de llarg recorregut amb la nostra audiència.

Malgrat que aquests conceptes anglesos sovint ens enlluernen, en realitat es tracta d’una adaptació del funcionament i la psicologia de la narració d’històries al màrqueting. L’storytelling es podria definir com una estratègia que, mitjançant la construcció d’una història d’alt contingut emocional, té com a objectiu transmetre uns valors i una imatge de marca que connectin amb l’audiència, que permetin una identificació autèntica.

Algunes de les claus de l’èxit de l’stortytelling en el màrqueting de continguts són:

  • Originalitat: gens fàcil, segurament a algú altre se li ha acudit abans.
  • Autenticitat: una cosa és explicar un conte, l’altra és intentar enganyar.
  • Definició: amb un plantejament, nus i desenllaç que han d’estar ben clars des del principi.
  • Transmèdia: vídeos, xarxes socials, apps,…És recomanable utilitzar totes les plataformes, eines i mitjans possibles.

Un exemple d’storytelling és aquesta campanya de Nike que barreja el running, l’amor i l’humor en un anunci molt musical:

L’storytelling també és la clau de l’actual campanya de Nadal de la Loteria:

De la narració a la “narr-acció”

Però resulta que els nostres clients, seguidors o fans no en tenen prou amb escoltar històries que els captivin: necessiten que siguin reals. No n’hi ha prou amb transmetre versemblança, cal transmetre veritat. És en aquest punt on entra en joc l’storydoing.

Així doncs, l’evolució natural de l’storytelling implica passar a l’acció. No és que les històries de cop i volta hagin deixat d’interessar, el que canvia és la manera d’explicar-les. I l’storydoing significa que cal actuar, cal fer. La narració sorgeix doncs en compartir, en comunicar les accions reals que posa en marxa l’empresa, persona o marca.

Els principals aspectes que cal tenir en compte per posar en marxa estratègies d’storydoing són:

  • Experiències emocionals i honestes: la set de veritat predisposa els seguidors a rebutjar la hipocresia i la falsedat.
  • Protagonistes reals: els beneficiaris de les accions han de ser persones afins al target al qual ens volem dirigir.
  • Interacció: cal facilitar la participació dels seguidors de la història amb els protagonistes a través de les xarxes socials.

Un clar exemple de marca que pràctica amb èxit l’storydoing pràcticament des de la seva creació és RedBull. L’empresa ven begudes energitzants, i en la transmissió d’aquest valor “energètic” s’ha convertit en una marca que associem a esdeveniments extrems i esports d’aventura. Un dels moments culminants va ser la campanya RedBull Stratos (realitzada conjuntament amb la marca de càmeres GoPro). Van aconseguir tenir a mig món pendent de la proesa/bogeria de l’austríac Fèlix Baumgartne de convertir-se en el primer humà en trencar la barrera del so saltant des de l’estratosfera.