Algunes reflexions sobre el “dret a l’oblit”

En el complex i apassionant però també accelerat i impulsiu món d’Internet hi ha temes que, per la seva complexitat, requereixen temps per poder-los analitzar amb distància, tenint en compte el màxim de punts de vista possibles.

El passat 13 de maig, i a partir d’una demanda impulsada des d’Espanya, el Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) va dictar una sentència que obliga als buscadors a eliminar enllaços obsolets per petició expressa dels ciutadans i usuaris europeus. És el que s’ha anomenat“el dret a l’oblit”, i fa referència sobretot al dret a que no apareguin resultats sense interès públic que violin la protecció de dades. Què significa tot això?

Per a molta gent, Internet és Google, l’entrada a tot un món d’informació, coneixement i entreteniment. Per això acaba sent tan important tot el que el buscador indexa i mostra en els seus resultats. A Iuris.doc sabem per experiència que el posicionament dels continguts web, ja sigui a través del posicionament natural (SEO) o de la publicitat online als cercadors (SEM), és clau per aconseguir visibilitat a la xarxa.

Però que passa quan algú vol precisament el contrari, que els buscadors no mostrin determinada informació personal que afecta negativament a la seva imatge pública?

Això és el que Mario Costeja, l’impulsor d’aquesta sentència, va voler defensar en demanar a Google que, en fer una cerca a partir del seu nom, no aparegués una pàgina amb informació d’un embargament passat. Després de 15 anys de procés la justícia europea li ha donat la raó, obrint la porta a una allau de sol·licituds a través del formulari que Google o Bing han posat a disposició dels internautes.

Dret a la intimitat VS dret a la informació

La polèmica sentència ens condueix un cop més cap al clàssic debat entre la llibertat d’informació i expressió (recollit a l’article 20 Constitució Espanyola) i el dret a l’honor,  intimitat i pròpia imatge (article 18), i és rellevant sobretot per als qui tenen un perfil públic. De fet, i només a Espanya, més de 200 polítics ja han contractat els serveis d’empreses perquè els ajudin a “netejar” el seu perfil a Internet.

L’objectiu final seria arribar a un punt d’equilibri que, pel que sembla no serà gens fàcil d’aconseguir. La gira que Google ha fet per Europa durant setembre i octubre per debatre el tema ha acabat sense solucions: la confrontació entre el dret a intimitat i el dret a la informació continua enquistada. I tot i així, Google ja ha retirat mig milió d’enllaços.

sobre_el_dret_a_oblit_3

Una identitat digital a mida?

Però, fins a quin punt tenim dret a construir-nos una identitat digital a mida, sense cap rastre d’informacions negatives? Podem obligar als altres a que oblidin la nostra cara fosca? Obre aquesta sentència a la porta a una Internet menys indexable, menys obert, i menys lliure, en el qual qualsevol persona amb els diners i la influència suficients té dret a censurar tot allò que el perjudica?

Són molts els aspectes ètics i morals els que es deriven d’aquesta decisió, amb la qual una vegada més la justícia intenta limitar un dret col·lectiu (el de la informació) a favor d’un dret individual (el de la pròpia imatge i la intimitat), molt lloable, però que no s’ha de confondre amb la voluntat d’esborrar el passat i crear un perfil a mida.

Com sempre, la resposta està en el sentit comú, que no sempre és el més comú dels sentits. I de la mateixa manera que cadascú de nosaltres és responsable de la seva reputació digital des del moment en què s’exposa amb la seva presència i participació a les xarxes socials, la millor manera d’obtenir una imatge positiva en les cerques dels navegadors és vivint i actuant en la vida amb naturalitat i d’acord amb els principis i valors que diem defensar.

Per la nostra experiència en la creació de continguts web, a Iuris.doc també creiem que és molt important la petjada digital de tot allò que publiquem vinculat a la nostra persona o el nostre projecte.

Lluitar contra l’impossible

La sentència també posa de manifest que la xarxa és ben viva, i que intentar lluitar-hi pot girar-se en contra nostra. Un exemple: Google ha començat a avisar en la part inferior dels resultats d’una cerca que alguns dels enllaços “podrien haver estat eliminats arran de llei de protecció de dades europea”.

sobre_el_dret_a_oblit_2

Aquesta estratègia pot fer que tothom que hagi aconseguit eliminar allò que desitjava resulti encara més atractiu per als usuaris, en un efecte morbós per saber què és el que oculta aquesta persona.

Les maneres de fer això passen per la utilització de serveis de VPN que permetin fer la mateixa cerca en navegadors de països no afectats per aquesta sentència, i fins i tot per la consulta de serveis creats per programadors com la pàgina “Hidden from Google”.

sobre_el_dret_a_oblit_1

Internet no és perfecte, i ens pot conduir a moltes amenaces i perills. Però des de Iuris.doc us convidem a viure en positiu en aquest canviant entorn digital i treballar dia a dia perquè els intents de prioritzar certs continguts en funció del que es paga no triomfin i la xarxa continuï sent aquesta porta de llibertat.

I és que malgrat el temor a la xarxa de molts polítics i governants, acostumats durant dècades a controlar els mitjans tradicionals, de moment la neutralitat de la xarxa continua sent un dels valors més importants d’Internet.