5 usos curiosos (i propers) del ‘big data’

Aquesta setmana Barcelona ha acollit la segona edició del Big Data Congress. Aprofitem per presentar exemples d’usos de les dades massives digitals.

Cada dia generem més de 300 terabits en dades i només a Facebook se n’emmagatzemen més de 100 en 24 hores. El 90 % de les dades del món s’han acumulat en els darrers 2 anys. I l’any 2020 s’emmagatzemaran més de 35 zettabytes d’informació al núvol.

Aquestes són algunes de les xifres astronòmiques que genera el fenomen del Big Data. Però per a què serveix?

Big-Data_7

1 – Turisme: de les enquestes a l’anàlisi de les opinions 2.0

Més enllà de les dades reals sobre pernoctacions o vols, el sector del turisme ha basat tradicionalment els seus estudis de mercat en enquestes i estadístiques que no sempre resulten prou fiables. És per això que la utilització i gestió del big data resulta tan interessant en aquest àmbit: el processament de dades més “reals” permet conèixer amb molt més encert quines seran les tendències de futur per preparar l’oferta.

Un exemple: la plataforma desenvolupada per la startup menorquina Mabrian, que analitza i processa l’opinió de les destinacions turístiques dels usuaris de les xarxes socials. En un dels seus estudis per a Turisme de Barcelona, per exemple, es va desmitificar la creença que eren els turistes anglesos o francesos els més atrets pel turisme de shopping: en realitat eren els americans.

Big-Data_1

2 – Museus: analitzant els públics

De l’anàlisi de dades i contingut a les xarxes socials també se’n poden beneficiar els museus. I no parlem de la magnífica exposició del CCCB que fa dos anys ens va impactar (Big Bang Data), sinó de l’anàlisi del públic dels museus.

Al projecte Arts Data Impact de l’organització britànica Digital R&D Fund for the Arts, per exemple, un grup d’experts (data scientists) treballen amb dades del Barbican, l’Òpera i el Teatre Nacionals per extraure’n coneixement dels seus públics.

A casa nostra també comencen a analitzar-se els visitants dels museus a partir de l’activitat a les xarxes. Així van fer-ho a la secció Big Data del programa Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio durant la darrera edició de la Nit dels Museus. Entre altres conclusions, destacar que enguany el MACBA va liderar la conversa a Twitter.

Big-Data_2

3 – Patrimoni arquitectònic: mapes interactius per visualitzar les dades

La visualització de les dades és clau per a la seva comprensió i difusió. I és per això que cada cop resulten més importants els mapes interactius basats en big data, especialment en l’àmbit del patrimoni arquitectònic.

Així, projectes com Big Time Bcn, impulsat pel col·lectiu d’arquitectes 300.000 Km/s, posen en valor el Catàleg de Patrimoni de Barcelona. Interactuant amb un mapa virtual es poden redescobrir fins 3.000 monuments i 70.000 edificis i parcel·les que equivalen a 2.000 anys d’història de la ciutat.

Big-Data_3

Consultable des d’Internet i també des d’una app mòbil per a Android, el projecte no només es dirigeix a historiadors i estudiants, sinó que també vol ser útil per a dissenyadors i arquitectes.

4 – Ciència: dades i més dades per lluitar contra el càncer

La recerca científica és una altra de les grans beneficiades per l’adquisició i el tractament massiu de dades.

En el cas del càncer, per exemple, la multitud de variables genètiques dels pacients i de possibles mutacions de les cèl·lules cancerígenes, convertien en gairebé impossible la tasca de trobar el medicament més adient per a cada cas. Fins ara.

Big-Data_4

Aquest estiu s’han presentat els resultats d’un estudi internacional amb participació catalana (“A Landscape of Pharmacogenomic Interactions in Cancer”) que ha creuat les dades d’11.000 pacients de tumor de tot el món amb l’efecte de 256 fàrmacs antitumorals.

El resultat permetrà predir la resposta de molts fàrmacs amb més precisió, i només és un primer pas: les dades són obertes i consultables per qualsevol científic del món, amb la qual cosa la recerca podrà avançar ràpidament.

5 – Smart Cities: semàfors intel·ligents i corredors per a bombers

I com passa amb moltes de les tendències tecnològiques actuals, la interrelació entre elles sembla la norma. Així, en l’àmbit de les smart cities (un altre dels sectors en què Barcelona vol situar-se com un referent) el big data és crucial.

Un exemple de la capital catalana: a partir de les dades que ofereixen els sensors de semàfors intel·ligents, s’ha provat un sistema que regula la programació dels encreuaments en funció de les condicions de trànsit.

Quan aquest sistema s’estengui, permetrà la creació de corredors verds per a vehicles de bombers. Així, quan s’activi una emergència, la “intel·ligència” dels semàfors permetrà obrir pas activant els semàfors verds de la ruta i tornant a la programació habitual quan la ruta quedi alliberada.

Big-Data_5

Catalunya: un clúster europeu en big data

La primera edició del Big Data Congress, el 2015, va servir-nos per conèixer l’entitat organitzadora. El Centre d’Excel·lència de Big Data de Barcelona, una iniciativa liderada per Eurecat, aglutina els principals actors de l’economia de dades de Catalunya.

L’auge d’aquest sector resulta evident a casa nostra segons les dades del portal Data Landscape de la UE: la xifra de 61 entitats i empreses vinculades al Big Data situen Catalunya com un dels principals hubs europeus.